Un ordinador per en Derek

No cal ser adult per fer coses i tenir iniciativa. En Derek, un jove barceloní de 9 anys, conscient de les seves necessitats formatives i tecnològiques, ens parla, ens presenta i ens explica amb molta claredat i seguretat el que li cal i com pensa aconseguir-ho. 
Prèvia consulta amb els seus progenitors i amb el suport  incondicional de la família i amics inicia el que podrien qualificar com la seva primera gran “aventura empresarial”. 
Aventura incerta, com totes, no exempta de sacrificis però carregada d’il·lusió, positivisme i  de moltes ganes d’aprendre. Hores de feina i aprenentatge per perfilar un projecte  ambiciós però a l’alçada de les seves capacitats i possibilitats.  Desitgem a aquest petit emprenedor molt d’èxit i que aconsegueixi  plenament els seus objectius,  des de el convenciment que passi el que passi l’experiència serà, sense cap dubte, el millor dels guanys! Endavant Dereck!

Sóc un “Camaco”!

Antoni García, aquest barceloní de barri, com li agrada dir i presumir, és una d’aquelles privilegiades persones que fa el que li agrada... i li agrada cantar.
Home d’esperit lliure, nostàlgic de la nova cançó  i ubicat dins del sobiranisme, “...a l’altre costat no hi ha ningú!” manifesta insistentment, ens parla del que fa, de per què ho fa i des de quan ho fa. Repasa  la seva orgullosa militància com a “Camaco”, els seus projectes, i ens comenta amb  certa amargura el tracte que la democràcia va donar a molts d’aquells que tant la van cantar i van lluitar per a ella i reflexiona, també, amb veu alta i clara, sobre quin creu que hauria de ser el rol social del cantautor d'avui día.

L’Antoni, aquest  afable obrer de la cançó, faceboockero empedreït, desprèn en pocs minuts una tremenda sensació d’haver-lo conegut des de fa temps. Amable, atent, amigable, observador i un xic esbojarrat, exterioritza sense dissimul una tremenda tendressa i passió per la feina que ha escollit, barrejada d’indignació rebel contra la dura realitat actual i per un món què sovint rebutja i no li agrada.

Qui tingui por de viure així, té por de viure!

Quim Monzó Torrents, llicenciat en belles arts, restaurador i cuiner, regenta conjuntament amb la seva companya l'Alba Bonet, un bonic i suggerent restaurant barceloní: "La Generosa",son uns boixos del menjar, els hi encanta variar els plats segons temporada i emocions. Ofereixen una cuina de mercat amb algúns tocs de fussió, peix fresc, pasta fresca i pastiserria cassolana. Cuiden cada detall i el tracte personal amb el client, en un ambient i entorn agradable, que invita a quedarte una bona estona disfrutant d'una bona copa de vi.
En Quim ens parla de què els va empényer a emprendre aquesta nova aventura, "'aquesta feina" (com ell diu i insisteix tot reivindicant constament la dignitat del concepte), d'on volien anar, i on han arribat, del preu que han pagat, el nivell de compromís i de la finalitat ultima de tot plegat.
A "La Generosa" es  ménja bé, molt bé, però no espereu en aquesta entrevista què, en Quim aquest cap ben moblat, us faci un anunci del restaurant tot parlant de cuina, restauració i productes de mercat. En Quim va més enllà, i us parlarà essencialment de vida, de projecte de vida, de dignitat, de valors, de la feina ben feta i de la recerca permanent de la  felicitat i la llibertat personal.